NARRATIVA AUDIOVISUAL

Exercici: 

Mira aquests retrats i escriu dos o tres adjectius per definir la personalitat dels personatges que hi ha en cada imatge.

1)

2)

3)

4)

5)

6)

PLANS AUDIOVISUALS:

Els plans

El concepte de pla s'aplica en cinema, vídeo o foto en un doble sentit: com a unitat de presa i com a valor d'enquadrament. Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat. És a dir, el conjunt de fotogrames compresos des que es prem el disparador de la càmera per iniciar una presa fins que es torna a prémer per finalitzar. Es considera doncs, que el pla és la unitat de mesura d'un audiovisual. Es parla, en canvi, de pla com a valor d'enquadrament per referir-se al grau d'apropament de la càmera a la realitat. És en aquest sentit que es parla de planificació. La categorització pren com a mesura de referència la persona humana, fent la relació de plans en funció de l'allunyament o apropament de la persona. Simplificant bastant, pot dir-se que els plans més llunyans aporten un valor descriptiu mentre que els plans més propers hi aporten un valor expressiu o dramàtic. Els plans mitjans aporten sobretot un plus narratiu.

• Pla General. Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.
• Pla de conjunt. Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.
• Pla sencer. Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció

• Pla americà o tres quarts. Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.
• Pla mitjà. Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.
• Primer pla. Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic
• Primeríssim pla. Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el valor dramàtic. del pla.
• Pla de detall. Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.

plans

ANGLES DE LA CÀMERA: PUNTS DE VISTA:

ELS ANGLES

L'angulació fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l'objecte o subjecte que han de ser fotografiats o filmats. L'angle de visió és una variable que pot potenciar el valor expressiu de la presa. Convencionalment es fa aquesta classificació: Angulació normal. L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge. Acostuma a tenir un valor expressiu de normalitat. Angulació en picat. És l'angle format per la càmera que enregistra de dalt cap a baix. S'utilitza per fer més petit el subjecte, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot fer servir per presentar millor un paisatge o una multitud. Angulació en contrapicat. És l'angle de la càmera que enregistra de baix a dalt. Reforça el valor expressiu. El subjecte queda engrandit.

CENITAL

NADIR

Plans i angles

GÈNERES CINEMATOGRÀFICS

El gènere cinematogràfic és la manera de classificar les pel·lícules segons les seves característiques formals o de contingut. Cada pel·lícula pot adscriure’s a un o altre gènere determinat segons el seus elements narratius, l’època en què es situa l’acció, l’argument, els símbols, la base temàtica, el major o menor grau de ficció i versemblança, la tècnica, el plantejament, el desenvolupament i la intenció dramàtica. Els puristes solen afirmar, que l’origen dels gèneres en el cine és únicament per motius econòmics. 

Un gènere, tant en la literatura com en els diversos mitjans audiovisuals, és una forma organitzativa que caracteritza els temes i ingredients narratius triats per l’autor.

LLISTAT DE GÈNERES:

WESTERN THRILER CINEMA POLICÍAC CINEMA D'ACCIÓ DINEMA D'AVENTURES COMÈDIA DRAMA

CINEMA MUSICAL CINEMA HISTÒRIC CINEMA DOCUMENTAL CINEMA BÈL·LIC CINEMA DE TERROR CINEMA FANTÀSTIC CINEMA D'ANIMACIÓ

CINEMA DE CIÈNCIA FICCIÓ CINEMA D'AUTOR

1. Acció

 Pel·lícules caracteritzades per un relat esquemàtic, protagonitzat per personatges arquetípics i pel predomini de seqüències dinàmiques (lluites, combats, persecucions, etc.) 

 2. Animació 

Pel·lícules que fan servir tècniques diferents a les imatges reals, com els dibuixos animats, l’animació digital, els models o objectes o bé la combinació d’aquestes tècniques amb la imatge real. S’exclouen les pel·lícules d’animació adreçades al públic infantil. 

 3. Aventures 

 Pel·lícules que succeeixen en un marc geogràfic o històric exòtic i/o remot. La línia argumental presenta un heroi / heroïna que ha de superar una història farcida d’obstacles. 

4. Bèl·lic

 Pel·lícules centrades en fets bèl·lics, reals o imaginaris, dels principals conflictes bèl·lics des de la Primera Guerra Mundial ençà. Per les pel·lícules sobre guerres anteriors, són Pel·lícules històriques 

5. Ciència-ficció 

Pel·lícules centrades en un futur més o menys remot, que anticipen formes de vida i situacions dominades per la tecnologia. 

6. Comèdia 

 Pel·lícules que pretenen provocar l’entreteniment o el somriure de l’espectador a través del tractament amable, còmic o hilarant de les relacions entre els personatges.

7. Drama

 Pel·lícules que exposen situacions conflictives referides a relacions humanes, en contextos verosímils o identificables en un marc històric o social creïble. 

8. Fantasia 

Pel·lícules que empra trames on juga un paper important la màgia, els mons de fantasia, les criatures inexistents o les aventures ubicades en un marc no realista. Està fortament influït per la literatura fantàstica, de la qual neix.

9.  Musical 

Pel·lícules la narració de les quals se sustenta en un guió acompanyat d’un seguit d’escenes consistents en actuacions musicals i/o coreogràfiques

10. Western 

El western és bàsicament un gènere cinematogràfic l'acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del segle XIX. Aparegut des dels primers anys del cinema mut, és un gènere essencialment clàssic, vinculat sobretot a la indústria cinematogràfica de Hollywood.

Amb la presència de personatges arquetípics com cowboys, indis, soldats, etc. 

12. Policíac / suspens

Pel·lícules que tenen com a eix vertebrador una història criminal o delictiva, bé tractin del crim organitzat (cinema de gàngsters) o de la psicologia dels personatges que s’amaga darrera la trama o del fet delictiu en si (cinema de suspens), etc. El gènere inclou la seva adaptació a països i èpoques específiques, el que ha donat subgèneres com el cinema negre de Hol·lywood, el noir francès, etc. 

13. Romàntic 

Pel·lícules amb trames argumentals construïdes a partir de l’experiència sentimental i amorosa dels protagonistes i les incidències que afecten a aquestes relacions. 

14. Terror 

Pel·lícules que intenten generar sentiments de por en l’espectador a través de recursos narratius i fílmics que van de la tensió o suggestió psicològica fins la repulsió física. 

Sovint juga amb els efectes especials, la creació d'atmosferes inquietants i la música per provocar ensurts o nerviosisme en el públic. Les primeres cintes tenien una atmosfera basada en la novel·la gòtica i els relats literaris del Romanticisme. Després es van especialitzar en la filmació de criatures monstruoses, formant sovint sagues on intervenia el misteri i l'acció. El terror ha anat passant a l'àmbit privat, de manera que el que causa més por és justament l'aparença de normalitat de determinades situacions, que mostren a l'espectador que allò que veu a la pantalla podria ser real.

15. Acció

Pel·licules on la història és contada mitjançant acció física, oposada al diàleg. L'acció normalment implica els esforços individuals per part de l'heroi. Mentre l'acció ha estat un element típicament del cinema, es comença a parlar de cinema d'acció com a gènere propi a partir dels anys 70, quan es desenvolupa. Està relacionat amb elthriller i el cinema d'aventures.
Al llarg del temps han estat dirigits a l'audiència masculina, especialment d'adolescents, tot i que des de mitjans de la dècada dels 90, diversos directors han afegit heroïnes protagonitzant les pel·lícules, reforçant l'arquetip de la dona forta.

16. COMEDIA

Pel·lícules amb humor o que intenten aconseguir provocar el riure de l'audiència. Juntament amb el drama, horror i la ciènciaficció, la comèdia és un dels més importants gèneres cinematogràfics. El cinema còmic o cinema de comèdia, que escaracteritza per la inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals. El regador regat (1896), pel·lícula francesa delsgermans Lumière, es considera la primera comèdia de la Història del cinema.

Pla-seqüència

Es parla de pla-seqüència per referir-se a un conjunt de plans que formen una unitat dramàtica. Normalment equival a un conjunt de plans entre els quals hi ha una relació d'espai i temps. El pla-seqüència és una seqüència que es realitza en un sol pla, és a dir, en una sola presa, sense recórrer a l'edició o muntatge. El pla seqüència representa necessàriament la unitat física de l'espai i del temps.

Exemple: Pla seqüència
Pla seqüència i transicions
Més exemples pla seqüència

MOVIMENTS DE CÀMERA

El moviment de la càmera és, històricament, un dels recursos formals que han contribuït més a convertir el cinema en una forma d'expressió diferenciada.

A part de captar el moviment dels elements la càmera per ella mateixa també es pot moure. Aquest és un dels recursos expressiu que permeten que observem una escena desplaçant-nos per ella. Hi ha diferent moviment de càmera que han estat classificats en tres grans grups

LA PANORÀMICA O GIR

És un moviment de rotació de la càmera que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant. El gir pot produir-se horitzontalment, verticalment, obliquament o de balanceig. En tots aquests casos el gir traça una única trajectòria seguida. També pot tractar-se d'una rotació irregular que no segueixi una trajectòria constant. Els girs que pot realitzar una càmera serien semblants als que pot realitzar el nostre cap quan ens mantenim quiets en un punt fix, sense desplaçar-nos.
a) Panoràmica vertical: moviment que va de dalt a baix (descendent) o viceversa (ascendent).
b) Panoràmica horitzontal: moviment de rotació d'esquerra a dreta.
c) Panoràmica de balanceig: la càmera es balanceja cap a la dreta i cap a l'esquerra respecte a la vertical del seu eix. 

EL TRÀVELING
És un moviment de translació de la càmera. La càmera pot ser desplaçada a peu pel mateix operador, pot anar muntada sobre un element mòbil (carros, rails, grues, camions,etc.). Determinem el tipus de tràveling que es produeix segons la trajectòria del desplaçament respecte a l'element que s'està enfocant amb la càmera.
a) Tràveling lateral: la càmera acompanya paral·lelament el desplaçament d'un element
b)Tràveling circular: La càmera es desplaça circularment al voltant de l'element.
c)Tràveling vertical ascendent o descendent: la càmera puja o baixa.
d)Tràveling de profunditat d'avanç: la càmera s'acosta a un element.
Passa d'un pla llunyà a un de proper
e)Tràveling de profunditat de retrocés: La càmera s'allunya d'un element. Passa d'un pla proper a un d'allunyat.

plans i moviments de càmera

EL ZOOM

El moviment de zoom s'anomena també tràveling òptic. El que es desplaça no és la càmera sinó l'òptica, la lent de la càmera passa progressivament d'un distància focal curta a una de llarga o al revés. L'efecte que produeix el zoom és l'apropament o allunyament dels elements que s'estan enfocant sense que la càmera es mogui de lloc. L'efecte no és el mateix que en l'apropament ja que en el zoom els elements als que ens apropem es comprimeixen.

Tot i aquesta classificació els moviment poden combinar-se entre ells

aquí tens un tutorial molt senzill per editar un vídeo en moviemaker:

Moviemaker